Anàlisi psicopostural

El nostre cos parla de la nostra història personal i de tot allò que, ja des de la infantesa no hem pogut assimilar, i ho fa en forma d’escurçaments musculars que alteren el nostre físic, respiració, postura, mobilitat, funcionament dels òrgans, psique, etc…

En base a un treball corporal d’estiraments mantinguts i respiració contínua i complerta, anem eliminant tensions musculars i tornant el teu cos al seu eix sa. Junts treballem la consciència corporal i acompanyem les emocions, records, imatges… que van sorgint a l’alliberar les tensions físiques. És un camí en el que tenim en compte tot el que esdevé en tu com un tot interconectat, tant l’aspecte físic i postural, com l’aspecte psíquic, emocional i relacional.

Què és? És una teràpia analítica amb la que busquem conèixer-nos, és a dir, posar llum a la nostra realitat física, emocional, psíquica i relacional, percebent-les com un tot interconnectat i inseparable.

Per què  la fem? Perquè els símptomes que el nostre cos reflecteix, són expressions de que ens hem allunyat del nostre centre equilibrat i sa. Aquests poden ser dolències físiques com dolors d’esquena, de genolls, d’articulacions, etc… dolències varies com asma, al·lèrgies, angines recurrents, hipertensió, etc… o símptomes psíquics com depressió, insomni, pors, ansietat, agressivitat, etc…

La nostra història personal queda gravada en el nostre cos en forma d’adaptacions que ens van desviant de l’eix central sa i tots els bloquejos repercuteixen a la vegada, tant en el funcionament dels nostres òrgans i sistemes, com en la nostra manera de ser, sentir i actuar a la vida.

Per a què  la fem? Per apropar-nos al nostre Ésser original, i així anar recuperant la salut, l’equilibri emocional, la confiança en nosaltres mateixos i l’espontaneïtat que ens permeten viure en harmonia, confiar, estimar, connectar i expressar-nos lliurement.

Per a qui  va dirigida? Per qui decideixi emprendre el camí de la salut, de conèixer-se a sí mateix, i descobrir honestament per què és com és, per què sent el que sent i per què actua com actua a la vida, descobrint així el seu meravellós Ésser.

Com ho fem?  En la teràpia psicopostural ens basem en un treball corporal d’estiraments mantinguts i respiració complerta i contínua, que ens permet anar estirant totes les cadenes musculars de manera global, per equilibrar el cos. Observem i reeduquem les diferents compensacions que van apareixent en diferents punts del cos, doncs les cadenes musculars intentaran sempre mantenir la mateixa longitud, portant la contracció a una altra zona. Amb això anem eliminant les tensions musculars que creen les adaptacions que avui formen la nostra postura i recuperem també la capacitat de prendre consciència de totes les parts del nostre cos.

El treball corporal obre les vies per habitar de nou cada part del nostre cos. Això implica acceptar la informació, la sensació i la seva expressió amb totes les connotacions psicològiques i físiques que això pugui tenir.

En alliberar les tensions musculars i apropar de nou el cos al seu eix, estem a la vegada alliberant també les emocions reprimides i vivències que van quedar gravades en la memòria dels nostres teixits.

Quan portem la consciència a aquestes sensacions, emocions i records, sentint-los i acceptant-los, els anem alliberant, i anem arribant així a una major comprensió de nosaltres mateixos, a noves possibilitats d’expressió i al canvi que es va donant de manera natural, sense necessitat de forçar res.

El desbloqueig físic/psíquic/emocional que anem fent ens permet alhora anar alliberant una gran font d’energia que estava retinguda en mantenir fixes i immòbils unes estructures “protectores”, recuperant així la nostra vitalitat, salut, harmonia i autenticitat.

El passat ja va ser, el futur encara no arriba i a la ment li és molt fàcil evadir-se d’un a l’altre. Nosaltres treballem en base al cos, doncs aquest només podem sentir-lo en l’aquí i ara, en el present, que és on es troba la nostra capacitat de transformar.

La paraula i l’emoció transiten pel cos

Ja des de la primera infància i durant tota la nostra vida, acumulem experiències que ens fan desenvolupar diferents mecanismes de supervivència. Per mantenir l’equilibri, tant a nivell físic com emocional, anem incorporant defenses, bloquejos, pors,… que van creant tant la nostra postura, com el nostre caràcter i identitat, a la que ens aferrem profundament. Tot això limita l’espontaneïtat originària del nostre ésser, que ens permet actuar i expressar-nos lliurement.

La manera de viure, percebre’ns i sentir el món, té la seva plasmació en el nostre cos físic i en les malalties que patim. Alterem el ritme natural de la respiració i els òrgans, i creem tensions musculars en diferents zones que van conformant la nostra postura i mobilitat. Així doncs, la nostra història es va inscribint en el nostre cos.

“Tota rigidesa muscular inclou la història i la significació del seu origen. La seva dissolució no només allibera l’energía…, sino tambié porta a la memòria la situación infantil en la que es va produïr la inhibició”         Wilhelm Reich

Aquests bloquejos i cuirasses que ens hem anat fent, van ser necessaris en el seu moment per protegir-nos d’alguna cosa que ens feia mal però, la major part d’elles, avui ja no tenen raó de ser, i el poder-les alliberar ens apropa més al nostre veritable Ésser.

Gastem doncs moltíssima energia en mantenir unes estructures físiques i de caràcter per aconseguir identificar-nos amb “alguna cosa”. Creiem ser el que ens van dir que érem? Som rebels a ser-ho?… Neguem parts de nosaltres i intentem identificar-nos amb altres.

Amb anàlisi psicopostural anem posant llum a com som, a per a què necessitem identificar-nos amb “això” i rebutjar “allò”. I amb la presa de consciència anem alliberant-nos de la pressió d’haver d’identificar-nos amb alguna cosa, comprovant i acceptant que tot forma part de nosaltres (puc acceptar que soc trista, doncs se que també soc alegre). I així també anem recuperant la sana capacitat de ser flexibles a l’hora d’actuar en la vida.

Moltes vegades ens descobrim dir “vull canviar”. Què canvia? qui? Quan volem canviar ho fem des del rebuig de qui som. Primer cal conèixer el que som i llavors acceptar i estimar el que som. A partir d’aquí, el moviment es va donant per si sol.

Link Anàlisi Psicopostural: